Carpinchos, ajolotes, boes; existeixen algunes espècies d’animals que s’adapten perfectament a la vida a la llar. Moltes persones decideixen adoptar com a mascotes a animals poc convencionals, que criden l’atenció i que marquen la diferència, és per això que anem a presentar-te aquests 5 animals exòtics que es poden criar a casa, perquè puguis conèixer-lo i, per què no, animar-te a tenir-los al teu compte.
Cobaia: el conillet d’índies d’origen andí
La cobaia domèstica té les seves arrels en els Andes peruans, on és coneguda com cuy i la seva carn és molt apreciada dins de la gastronomia d’aquest país. No obstant això, a Amèrica del Nord ia Europa és comú adoptar-les com a mascotes, a causa de la facilitat amb la qual s’adapta a la vida amb els éssers humans.
L’espècie més comuna és l’americana, els exemplars del poden arribar a fer fins a 30 cm i pesar al voltant de 1kg. Presenten diferents colors que van des del blanc fins al negre, passant pel vermell, marró i crema.
La seva esperança de vida és fins als 8 anys. Són herbívors i la seva alimentació està basada en el consum de llavors, vegetals i hortalisses. Necessiten aportacions de vitamina C que el poden trobar a la mandarina, taronja i en els trossos de pebrot vermell.
La seva criança és relativament senzilla ja que no necessita grans espais per viure. Es reprodueixen qualsevol mes de l’any i els seus ventrades solen ser de dos a quatre cries que neixen després d’una gestació d’al voltant de dos mesos.
Carpa koi: el peix de la bona sort
Originari del territori asiàtic, la carpa koi és un peix ornamental molt popular a la Xina i el Japó. De caràcter pacífic i sociable, és un peix omnívor conegut per la seva longevitat, ja que pot arribar a viure fins als 20 anys, encara que hi ha registres d’exemplars que han arribat a sobreviure diverses dècades més.
En general, mesuren entre 60cm i 90cm i poden arribar a pesar 9 kg. Presenten una espina dorsal tancada i les seves escates són llargues i fines. Els mascles tenen l’aleta ventral molt més llarga que les femelles.
Aquests animals són considerats tot un símbol de l’amor i la virilitat al sud-est asiàtic. Els podem trobar en diversos colors, sent el vermell, negre, blanc i groc els més característics d’aquesta espècie.
Per a la seva cura, aquests peixos han de ser criats en estanys, piscines o jardins exteriors, no sent recomanable els aquaris petits pel fet que cada exemplar necessita, almenys, 1mt3 d’aigua per viure.
Boa arc de sant Martí: una de les serps més belles del món
Endèmica d’Amèrica Central, la boa arc de sant Martí rep el seu nom per la seva resplendor multicolor que pot observar-se quan el seu cos és exposat a la llum de sol, mostrant una vibrant coloració vermella i taronja.
La boa arc de sant Martí mesura de 8 a 12 polzades en néixer. D’acord va assolint la seva edat adulta, aconsegueix una longitud mitjana d’entre 1.5 mts a 1.8 mts .; les femelles tendeixen a ser una mica més grans que els mascles, tant en circumferència com en longitud.
En captivitat, aquesta serp pot arribar a viure fins als 20 anys, havent de ser criada a una temperatura d’entre els 21 ° C i 26 ° C. Cal condicionar un llit resistent a la humitat i proporcionar-li en el seu espai algun tipus de refugi.
La seva alimentació està composta per rosegadors, aus, ratpenats, sargantanes i petits mamífers, a més de rèptils vius.
Carpincho: el rosegador més gran del món
De grans dimensions i pes, el carpincho és un rosegador que pot arribar a pesar més de 65kg. Intel·ligent i amigable, aquest animal té molt bon caràcter i sol portar-se molt bé amb un altre tipus d’animals domèstics, com els gossos i gats.
També anomenats capibares, ronsocos o chigüiros, els carpinchos són fàcils de domesticar causa del seu temperament dòcil i solen acostumar ràpidament a la vida familiar.
En el seu hàbitat natural, solen viure a prop de llacs i rius i s’acomoden en sòl ferm per dormir, generalment entre vegetació espessa per protegir-se. Per això, és ideal que a casa tinguin una piscina i un espai climatitzat que els protegeixi del fred. Mai s’ha de tenir en un pis ja que és un animal d’unes dimensions bastant considerables.
Encara que tenen un pelatge llarg, el seu pèl és fi en algunes parts del cos, de manera que és comú que pateixin d’insolacions. Aquest punt és molt important ja que en criar-los en captivitat cal acondicionarles un espai que els protegeixi dels raigs directes del sol.
Axolot mexicà: un animal fantàstic
Endèmic de la vall de Mèxic, l’ajolote aparenta un capgròs gegant amb potes, mesura al voltant de 15 cm de longitud i compta amb ulls petits, pell lliça i tres parells de brànquies que surten del seu cap.
En general són de color cafè fosc amb el dors negre, encara que també n’hi ha d’altres colors com el gris, verd bru, albí daurat o ataronjat.
El seu hàbitat natural són els llacs o aigües poc profundes i amb molta vegetació aquàtica. En llibertat s’alimenta de peixos petits, mentre que en captivitat pot alimentar-se de cucs tubifex, cucs de terra i petits trossos de carn.
Malgrat ser molt popular com a mascota, l’axolot es troba en perill d’extinció en el seu hàbitat natural, per la qual cosa es necessita un alt grau de responsabilitat per a la seva criança a la llar. Es recomana mantenir-lo en un tanc d’aigua de no menys de 50lts d’aigua per cada exemplar, a temperatura càlida.
Consideracions per a la criança d’aquests animals exòtics
Tenir com a mascota a aquests animals implica una gran responsabilitat per part dels seus propietaris. Cal tenir en compte que estan acostumats al seu hàbitat natural, per això, és important replicar a la llar l’ambientació idònia per a la seva criança i consultar un expert en animals exòtics sobre la seva cura.
Correspon als propietaris garantir-los una vida agradable i digna, estar al corrent de les seves cures especials i garantir que la seva estada en captivitat va ser plena i duradora.
Deixa un comentari